...o de la perversitat de les paraules
Fa uns mesos, o potser uns anys, ja no ho recordo, una regidora m'estirava les orelles, s'entén que en sentit figurat, perquè parlava del calaix de les vies. Ella se'n feia creus! I volia instruir-nos (a mi, a tots els companys de l'emissora i ja de passada a tots els oients) explicant-nos que un mitjà de comunicació com nosaltres, és a dir, un mitjà de comunicació com qualsevol altre que per poc que tingui una mica d'audiència genera opinió pública, no podia dir una paraula tan pejorativa com calaix sinó que haviem de dir cobriment. Calaix, i això ja no ho deia ella sinó que era el que jo entenia del seu discurs, era una paraula pròpia dels veïns insensats que estaven en contra del que ella anomenava cobriment i per tant volien arruïnar la carrera política d'aquesta regidora, per ells també insensata, demanant una obra que seria econòmicament inviable, seogns ella, la del soterrament de les vies.
Per aquesta regidora, dir-ne calaix de les vies era una aberració ja que ella i el seu partit estaven fent grans esforços per vendre a tots els mitjans de comunicació un nou concepte: el del cobriment de les vies! Seria un cobriment fantàstic que amb rampes, ascensors i escales mecàniques permetria la comunicació entre dos barris, que de fet eren un sol barri que uns anys abans un altre regidor, o regidora, o el mateix alcalde, ho desconec, havia separat senzillament canviant-li el nom a una part d'aquest barri.
Per tant, per a aquesta regidora el fet que una periodista repetís reiteradament el terme calaix, enlloc de cobriment, devia ser una mostra ben clara que ella, com el veïnat que havia utilitzat aquesta paraula en tants discursos, pancartes i fins i tot cançons, també era una insensata que volia arruinar la seva carrera política. O pitjor encara, devia ser una periodista poc professional i polititzada, posicionada a favor del veïnat. Però voldria aprofitar aquestes línies per aclarir que si insistia, insisteixo, en dir calaix era perquè quan caminava pels carrers que hi ha al costat de les vies, només podia imaginar-me els murs de formigó que hi hauria.
Fa pocs mesos, tot i que ja ronda l'any, va arribar al barri el regidor d'un partit que fins ara havia estat a l'oposició (la democràcia té aquestes coses). El nou regidor, amb una actitud permanent de "jo pobre de mi intentaré arreglar com bonament pugui els nyaps que m'han deixat amb els pocs diners que han deixat", ens va permetre que, sense crítiques, diguessim calaix tantes vegades com volguéssim. Calaix per aquí, calaix per allà, calaix amunt, calaix avall... Fins i tot em sembla recordar que algun cop va ser ell el que va dir aquesta paraula.
Però ara que ja han posat fil a l'agulla, que s'han estudiat el projecte de l'anterior govern de la ciutat i que intentaran tirar endavant com bonament puguin amb els pocs diners que els han deixat la construcció del calaix; ara, ja no és un calaix sinó un passeig. I cal felicitar-los. Oh, si!! Amb aquest nom nou, que suggereix espai cívic i ciutadà, podriem arribar-nos a creure que al barri ja no hi haurà murs de formigó que el separaran del barri veí sinó un espai on passar temps agradable a l'aire lliure. Dient passeig enlloc de cobriment, i ja no diguem enlloc de calaix, desapareixeran els murs de formigó!
Tot i això, quan camino pels carrers que hi ha al costat de les vies, jo encara hi veig murs de formigó. Potser caldrà fer un esforç més intens de l'equip de comunicació d'aquest nou regidor, que pobre, intenta arreglar com bonament pot, els nyaps que els han deixat amb els pocs diners que han deixat.
Escrits
