Benvolguda Mort

Benvolguda mort,

Avui he fet 100 anys i és llei de vida que no trigaràs en venir-me a buscar. De fet ja fa molts anys que t'intueixo i de vegades crec que fins i tot t'he arribat a veure de cua d'ull. Jo t'esquivo tot i que, inconscientment, cada vegada amb menys força. I aquests dies, que sabia que s'atançava el moment de bufar els 100 m'ha semblat que et veia més sovint.

Saps? No em fa por anar-me'n amb tu. Jo ja n'he viscut moltes de coses, ja he tingut temps de fer el meu camí i de deixar la meva petja, tot i que petita, en aquest món. Sé que no passarà, com explicava en Saramago, que te n'aniràs de vacances i així, com que no hi seràs, no t'emportaràs a ningú. Sé que tard o d'hora, i serà més aviat d'hora, vindràs a veure'm i hauré de marxar amb tu.

T'agraeixo almenys que no m'hagis anat arrencant de la vida a trossets, que m'hagis deixat arribar amb tots els sentits ben clars fins als meus últims dies; no com a alguns companys de la residència a qui els has pres la vista, o els has pres la parla, o el pols, o l'oïda, o el seny... o tot a la vegada però encara no t'els has endut.

T'agraeixo també que no m'hagis clavat alguna de les teves urpes per deixar-me anar després, quedant una ferida oberta per la que m'anés dessagnant, perdent totes les forces i veient com la vida se m'escola, veient-me més dèbil cada dia, cada setmana, cada any... envoltada de dolor i patiment però sense deixar-me marxar amb tu. Perquè segurament, el pitjor no hagués estat ni el dolor, ni el patiment ni tant sols l'espera. El pitjor hagués estat la por de veure't cada dia clarament, de tenir-te ben present, i tenir la incertesa de no saber quan te m'enduries, quan decidiries donar-me el cop de gràcia. Jo hagués lluitat desesperadament amb les poques forces que em quedessin si m'haguessis ferit de mort en plena joventut perquè s'hagués apoderat de mi l'angoixa i la tristesa de marxar d'aquest món sense haver arribat al final del meu camí.

Però ai! Mort, per sort no ha estat així. Avui he celebrat els 100 anys i aquest matí, quan em mirava al mirall, m'ha semblat veure't de nou de resquitllada en un racó del reflex. Em queden poques forces per seguir-te esquivant però si vols que marxem juntes, ara ja no tinc por.

Fins aviat,